Tramudança 


  • Associació Cultural Tramudança


  • 1980. Un grup de joves de Sant Llorenç des Cardassar intenten popularitzar el ball de bot. Volen acabar d'una manera radical amb les mostres folklòriques d'exhibició i amb els seus components actius (agrupacions) i passius (públic), per retornar al ball el seu caràcter de popular: participació activa de tothom. No són els primers en fer-ho. Al poble la llavor ja està escampada des dels anys setanta, però s'ha d'ampliar i sobretot democratitzar. Els manca però, un grup que faci música per ballar.

    1983. Qualque horabaixa d'estiu i també molts de vespres, una part d'aquests joves assaja i aprèn a tocar diversos instruments a sa carrera de Ca'n Blanc. Volen ampliar i innovar el repertori de les ballades. Comencen una tasca de remenar papers, arxius i llibres per trobar partitures diferents a les peces que des de fa quaranta anys han esdevinguts els estàndars folklòrics mallorquins. Inicien, també, la recuperació del fandango a partir d'intercanvis amb grups de Menorca, i engresquen a l'amo en Rafel de Sa Fontpella i a na Francisca Cotana perquè surtin a cantar unes tandes de jotes, mateixes i copeos

    1984. Algunes jotes, cançons i unes boleres antigues de Menorca que el grup ha trobat, són ofertes al grup Sis Som perquè les enregistri al seu disc tres i dos sis (1985). La difusió d'aquest disc en els anys vuitanta ha fet que avui, una quinzena d'anys més tard, molts grups de Mallorca hagin incorporat aquestes peces al seu repertori.

    La música popular pertany al poble perquè neix d'ell, però de ben segur que qualcú n'és l'autor. Exemple d'aquest patrimoni comú és la jota de sa marina. Jota manipulada per Rafel Duran (membre fundador de Tramudança) en un intent frustat de cantar les jotes antigues de madò Margalida de Muro, tot afegint-hi uns compassos introductoris inspirats en sa jota menorquina de ses tiranes. El títol de sa marina el va posar Tramudança quan va decidir cantar una tria de gloses populars de temàtica marinera. Avui a la jota de sa marina la canten i l'enregistren molts grups de l'illa.

    1985. El grup decideix celebrar el seu bateig. Tramudança significa canviar, alterar, trasmudar. El grup, per tant, es reestructura, alguns membres l'abandonen però n'entren de nous, l'arribada dels quals fa que el grup es consolidi fins al dia d'avui. La presència constant de Tramudança com la dels altres grups de Mallorca, ha fet que el ball popular hagi arribat a fer aixecar la pols de les places tot passant el llindar de les portes del segle XXI amb una força admirable, malgrat la convivència amb un potent mercat mediàtic musical que tot ho globalitza i ho devora.





  • 2001. El mes d’agost, es fa la presentació del seu doble cd No dóna gran cosa més l’agre de la terra.






    2009.El mes de desembre, es fa la presentació del cd Tramudança vint-i-5





    Participació en altres discos:

    Música tradicional de les Illes Balears. Folk mediterrani 2002. És el segon volumen de la col·lecció Música Mediterrànea. Presenta una acurada selecció de músiques i intèrprets de les Illes Balears. Hi participam amb el tema Jota de Ferreries.

    5è Fira d’espectacles d’arrel tradicional a Manresa. Editat per la revista Folc vol. 3. Hi participam amb la jota de sa marina. Esclata la fira 1,2 i 3 de novembre de 2002.

    Festival Folk Internacional 2005. XVIII Edició. Aquests discos són testimoni del cicle de concerts Tradicionàrius que s’han realitzat al CAT els mesos de gener, febrer i març de 2005. Hi participam amb la jota de sa parrana.

    Amb motiu del 25 è aniversari de la discogràfia Blau (1982-2007). Participam en el doble cd BLAU-25 ANYS amb la balenguera.

    Així cantam Sant Antoni a Manacor-2008. Hi participam al track número 15 amb la cançó de Sant Antoni.

    Sons de Mallorca. Instruments tradicionals: música, senyals i cultura de l’oci. Inclou DVD hi participam amb el fandango pollencí, i amb l’explicació d’alguns instruments. Any 2008












 © FMIBM 2011